Nov. 01 2009
Entrevista a la ballarina Tamara Rojo
Clic en la foto se abre el PDF de toda la pagina - Noticias de Sitges - Eco de Sitges - Playas de Sitges - Turismo en Sitges - Informacion de Sitges - Hoteles en Sitges - Restaurantes en Sitges - Sitges guia
Entrevista a la ballarina Tamara Rojo
“El Ballet és, sobretot, un Art. Després és una mica d’exercici físic i fins i tot un estil de vida i una disciplina”
ALBERT ROCA
El primer Concurs Internacional de Ballet Clàssic de Sitges es celebrarà a Sitges del 4 al novembre, a l’auditori Melià Sitges, on podrem gaudir d’una de les grans estrelles mundials del món del Ballet, Tamara Rojo. Premi Príncep d’Astúrias, ballarina del Royal Ballet de Londres des del 2000 i estrella en nombroses gales a nivell internacional són les seves credencials. Malgrat estar en el lloc més alt és molt humil i valora el treball de les joves i futures estrelles del ballet
Pregunta- En primer lloc, com valora que s’organitzin esdeveniments artístics com el que se celebrarà a Sitges?
Resposta.- Em sembla una iniciativa formidable fer a Espanya un concurs internacional de ballet clàssic, on participi un jurat internacional compost per artistes de prestigi i que culmini amb una gala. És una bona manera de comprovar la formació i obrir perspectives per als joves que tracten d’arribar al professionalisme a més d’un reclam per al ballet com a professió artística.
P.- Coneix la ciutat? Hi ha algun lloc que li agradaria conèixer?
R.- No, he ballat a Castelldefels i en altres llocs de Catalunya però mai a Sitges. Se que va ser una Vila de pescadors i ara és cosmopolita i amb una vida cultural intensa. Espero tenir una estoneta per passe-jar i conèixer-la una mica.
P.-Valora l’esforç impulsat per la mestra Lolita Vilalta de dur a terme aquest esdeveniment?
R.- Sens dubte, m’imagino el gran esforç que està fent, perquè a Espanya organitzar un esdeveniment d’aquestes característiques, des de la iniciativa privada, és molt complicat.
P.- De manera general. Quina valoració té del ballet clàssic actual a Espanya? Hi ha aspectes que es podrien millorar? R.-Depèn de qui ho valori. La societat en general no té gaire informació, però si existeix un públic que, encara que no ho coneix prou perquè se li ofereix poc i de forma dispersa, ho considera i valora bé. Altra cosa ben diferent és com ho consideren les autoritats culturals. Segurament diran que ho aprecien molt, però jo no ho tinc tan clar.
P.-Va servir d’alguna cosa el Premi Príncep d’Astúries que vostè va rebre? Va suposar un reconeixement per als artistes en general?
R.- Sens dubte va ser un reconeixement per al ballet i la dansa en general que, no obstant això, no s’ha traduït en un suport públic important.
P.- Com veu el Ballet Clàssic espanyol des de Londres? Li ajuda a tenir una millor perspectiva? Troba a faltar alguna cosa?
R.- Sota mínims. Trobo a faltar les grans companyies de repertori capaços de representar obres clàssiques i actuals que tinguin orquestra sinfònica i escola pròpia. A Espanya no tenim gens d’això, ni perspectives immediates d’aconseguir-lo.
P.-Anem fins a la seva infantesa. Quin va ser el seu primer record relacionat amb el món del Ballet?
R.- En el col·legi, amb una mestra amable que sabia mantenir la disciplina sense pegar un crit i una música preciosa que convidava a ballar.
P.-En la seva trajectòria ho ha passat malament en alguns moments? Ho va compensar amb les satisfaccions que va tenir?
R.- Moltes vegades, no tant per la competitivitat lògica del ballet sinó per falta de comprensió, fins i tot de coneixement de persones poc professionals. A la meva m’ha compensat, però conec a gent molt vàlida que ha vist frustrada la seva carrera per decisions errònies de gent inepta.
P.- Com definiria el ballet clàssic i contemporani: un estil de vida, un exercici, un art, una disciplina?
R.- És, per sobre de tot, un Art. Després és un poc de tot això, exercici físic i fins i tot un estil de vida i una disciplina.
P.- Que beneficis personals li ha aportat fer ballet?
R.- Sobretot la satisfacció d’exercir la meva vocació.
P.- Una de les seves grans característiques i qualitats ha estat el seu sentit de la innovació, que li han ajudat a ser una de les grans estrelles a nivell internacional. És complicat crear en un món on tot sembla inventat? R.- Si ho és, sobretot en el vessant interpretatiu, encara que coreografiar em sembla una de les activitats artístiques més difícils. Aquesta sensació de que tot està inventat em sembla que, pel que fa a les Arts Escèniques, es produeix per un excés d’oferta poc acurada i moltes vegades repetitiva, per allò de la moda. Però estic convençuda que la dansa té encara molt a dir.
P.- Quin consell li donaria als joves que volen fer ballet?
R.- Que no es donin per vençuts davant les dificultats, ni es quedin esperant que algú els doni una oportunitat. Cal sortir al món i buscarla.
P.-Animaria als ballarins/es espanyols a provar sort en l’estranger com ha fet vostè?
R.- Si volen ballar el repertori clàssic, de debò no els queda més remei que sortir.
P.- Quins han estat els seus referents? Admira a algun ballarí en particular?
R.- Mai no he estat molt mitòmana, he admirat i admiro a moltes grans ballarines. Jo crec que el més fonamental per aquells que volen ser ballarins professionals és admirar als grans artistes, comprendre la seva tècnica i la seva capacitat interpretativa, però mai imitar-los.
P.- Parlant de la gran gala que es farà a Sitges el proper diumenge. Què ens pot avançar de la seva actuació?
R.- Ballaré dos passos a dos molt diferents. Un és el famós pas a dos de la Gitana amb Gringoire del ballet La Maragda, una coreografia del segle XIX, revisada per Petipa i adaptada per al meu per Loipa Araújo. L’altre pas a dos serà el de Carmen del ballet de Roland Petit realitzat en 1949 i que, malgrat des-tar basat en la tècnica clàssica, és un ballet modern que s’ha convertit ja en clàssic.
P.- Li agradaria que el certamen es consolidés?. Fins a on podria arribar?
R.- Per descomptat i tant de bó es converteixi en una plataforma per a impulsar nous valors a tot el món.
P.- Per a finalitzar, defineixi el ballet en poques paraules?
R.-Art, emoció i bellesa.





























































