Mar. 28 2009
Es presenta la traducció al rus de “L’auca del senyor Esteve”
Clic en la foto se abre el PDF de toda la pagina - Noticias de Sitges - Eco de Sitges - Playas de Sitges - Turismo en Sitges - Informacion de Sitges - Hoteles en Sitges - Restaurantes en Sitges - Sitges guia
Un cop superat l’allau mediàtic de la commemoració de l’Any Rusiñol, la figura de l’artista modernista continua de vigent actualitat. Aquest cop amb la traducció al rus, per part d’una editorial d’aquell país d’una de les seves obres cabdals “L’auca del Senyor Esteve”, en una edició de butxaca. Un fet històric, ja que fins ara Rusiñol no havia estat traduït a aquest idioma, però si a d’altres com l’anglès, el francès, l’alemany, i l’esperanto. El passat dissabte es va fer la presentació de la traducció a la biblioteca Santiago Rusiñol, i va comptar amb la presència de Josep Bargalló, director de l’Institut Ramon Llull, la traductora Elena Zernova, el regidor de cultura Gabi Serrano, l’escriptora Vinyet Panyella i el poeta August Bover. Es va assenyalar la importància d’aquesta edició, i les grans possibilitats que tingui una bona acollida, tenint en compte les coincidències del retrat de la burgesia -l’artistocràcia en el cas dels russos, per part dels grans novel.listes de finals del XIX- i fins i tot en altres nivells, com el fet de la reunió dels modernistes als “Quatre Gats”, i dels escriptors i artistes russos a la taberna “El Perro errante”, com assenyalava la doctora Zernova.
L’auca del senyor Esteve -publicada per primera vegada el 1907 amb rodolins dibuixats per Ramon Casas, i amb nombroses reedicions- és una característica novel·la modernista, en la qual el senyor Esteve, personatge principal de l’obra, que assolirà categoria d’arquetipus de la petita burgesia barcelonina, té un nét que vol ser artista, amb tot l’idealisme que aquesta decisió implica. A través d’aquesta oposició, Rusiñol planteja una de les qüestions més decisives del modernisme: la relació de l’artista amb la societat burguesa.
El “senyor Esteve” va reflectir el burgès clàssic, classe a la que Rusiñol pertanyia. Des d’un punt vista costumista i mitificador, l’au-tor fixa una mirada allunyada i comprensiva cap a una classe social que començava a acceptar. Hi projecta una mirada de tendresa, malgrat que la ironia hi és present amb tota la seva força. La versió escènica de la novel·la L’auca del senyor Esteve escrita el 1910, però no publicada fins al 1917 és una comèdia amb cinc actes i deu quadres. Es va estrenar al Teatre Victòria de Barcelona amb gran èxit. A Sitges, s’ha representat diverses vegades, la última el 2007 al Melià Sitges
Albert Roca
