Oct. 26 2008
Les obres al Cap de la Vila de sitges : la documentació arqueològica d’una sitja
L’excavació d’una rasa per ubicar-hi el tub de clavegueram al Cap de la Vila destruí parcialment l’estructura arqueològica quedant al descobert part de la paret corvada que va ser vista per moltíssima gent de la Vila. Una d’aquestes persones es posa en contacte amb qui sotscriu el present article que es dirigi a l’arqueòelg territorial de la Generalitat de Catalunya (Servei d’Arqueologia i Paleontologia), Sr. Magí Miret, encarregat de fer les gestions amb tècnics de l’Ajuntament i de l’empresa Arian per tal d’efectuar els treballs d’excavació i documentació adients.
Tot i que el recorregut de les obres de clvegueram es troben fora de la zona amb precedents arqueològics clars i amb protecció patrimonial segons la legislació, sempre es adient fer un cert seguiment donada la possiblitat de documentar noves evidències del passat local.
En el cas del Cap de la Vila, l’avís de veïns sensibles envers del patrimoni ha permès documentar de forma adient i àgil una sitja que ja apareix esmentada en una nota al Baluard de Sitges, any 1932 (18 de desembre: pàg. 5) i que torna a ser esmentada més tard, l’any 1994 en una nota a l’Eco de Sitges (28 de maig de 1994: pàg. 30). Els treballs arqueològics es van dur a terme el dia 8 d’octubre.
L’estructura va ser reomplerta amb materials constructius i enderrocs, i posteriorment seccionada per la rasa de l’obra en curs. Arrebossats de paret amb enlluïts de tonalitat blava, fragments de teules i rajoles van ser els exemplars més abundants.
Per tant, el treball arqueològic s’ha centrat en el buidatge controlat de l’enderroc, efectuat per operaris de l’empresa Arian (agraïm el treball efectuat per Jonathan Palos Torres i Gabriel Barancho Alberca).
No es va guardar cap mostra, atès que es tracta de tipus de materials cronològicament molt moderns i sense cap interès ni tipològic, ni funcional a banda de no disposar de segells o marques que tot i tractar-se d’una època recent ens permetés fer un seguiment blibliogràfic o referencial d’interès.
El procès d’excavació va permetre constatar que la paret de la sitja-pou va ser seccionada durant els treballs de rebaix amb màquina, pero per sota de la cota de l’obra, era facilment resseguible la totalitat del diàmetre de l’estructura original.
El fons pla de l’estructura es resseguia amb claredat, presentant un pis de terra compactada amb presència de marges blanquinoses. Sobre aquest Secció nordest-sudoest, paret de l’Optica i paret de la sitja paviment es disposava una capa d’uns 20 centímetres amb terra més flonja i ennegrida amb el mateix tipus de materials que a l’estrat de rebliment majoritari de l’estructura.
L’estructura documentada te un diàmetre mitja d’1.60 m., una alçada màxima conservada de 2.10 metres. La paret sud presenta clarament un tram de sediment natural tallat i lleugerament reentrant, així com la paret que defineix el perímetre total.
La construcció de sitges com espais associats al processos d’emmagatzematge està documentat des del neolitic (cinquè mil·lenia abans de Crist) fins als segles XVII i XVIII. Les formes canvien al llarg del temps i la seva cronologia ve definida bàsicament pel materials que formen part dels seus rebliments. En alguns casos fins i tot, l’elaboració de la sitja pot pertànyer a una cronologia i l’amortització, es dir, el moment en el que queda coberta de restes pot ser considerablement més tardà, donat que ha quedat mig tapada durant períodes amplis de temps.
En el cas que ens ocupa es difícil establir quan es va construir, pero una bona part dels materials que hi eren dins van ser abocats l’any 1932 quan va ser parcialment descoberta i tornada a tapar.
Temptativament podem considerar que podria tenir una cronologia de segle XVIII.
Reflexió final
Aquest tipus d’evidències materials tenen interès en documentar la seva forma i trets generals i en recollir de forma sistemàtica el materials de la o les unitats de rebliment. Un cop finalitzats els treballs duts a terme el dia 8 d’octubre l’estructura es torna a cobrir amb l’objectiu de facilitar la continuïtat de les obres de canalització. Seria interessant poder fer un seguiment de les obres en curs per comprovar si hi han altres exemples en aquest tipus d’estructures o d’altres fora muralles, i per tant pertanyent a ocupacions més tardanes de la Vila.
Creiem que no únicament s’haurien d’excavar les restes ibèriques o romanes, o de períodes anteriors, sinó també l’aplicació de la metodologia arqueològica seria útil per a períodes més recents contrastant les restes materials amb informacions d’arxiu, etc.
Joan Garcia Targa
Arqueòleg
