La Cova del Gegant, punt clau de la prehistòria catalana


La Cova del Gegant es converteix en l’indret que més restes humanes neandertals ha aportat fins ara a Catalunya, gràcies a la dent incisiva de Neandertal, l’última troballa identificada.

Un equip científic interdisciplinari format pels arqueòlegs Montserrat Sanz, Joan Daura i Josep

M. Fullola, de la Universitat de Barcelona; Laura Rodríguez i Rebeca García-González, de la Universitat de Burgos; Rolf Quam, de la Universitat de Nova York, i Juan Luis Arsuaga, de la Universitat Complutense de Madrid, ha identificat recentment una dent incisiva de Neandertal procedent del jaciment arqueològic de la Cova del Gegant, a Sitges, convertint-se així en l’indret que més restes humanes neandertals ha aportat fins ara a Catalunya.

diverses intervencions arqueològiques.

La relació de les coves de Sitges amb la troballa de fòssils es remunta a l’any 1880, moment en el qual es va dur a terme la construcció de la via del ferrocarril que unia Barcelona amb Vilanova i la Geltrú. La primera intervenció arqueològica a la Cova del Gegant de la qual es té constància i probablement també aquella que va permetre descobrir l’important jaciment arqueològic és la que va realitzar l’Agrupació Muntanyenca de Sitges i mossèn Casanova l’any 1953.

LA DENT DE NEANDERTAL, LA DARERRA IDENTIFICACIÓ ARQUEOLÒGICA

La dent incisiviva procedeix de les excavacions realitzades els anys 1974-1975, coordinades per J.

F. de Villalta. Es tracta d’una dent incisiva inferior que correspon a un individu que quan va morir tenia entre 8 i 10 anys; per tant, es tracta d’un espècimen diferent del de la mandíbula identificada l’any 2005, que devia tenir més de 15 anys en el moment de la seva mort.

La identificació d’aquesta nova resta humana ha estat possible gràcies a la revisió de la col·lecció de la Cova del Gegant al Museu de Ciències Naturals de Barcelona que han dut a terme arqueòlegs de la UB. Malgrat que la col·lecció arqueològica va ser estudiada en el seu moment i se’n van publicar diferents estudis, aquesta dent humana va passar desapercebuda.

L’any 2005 el mateix equip d’arqueòlegs i antropòlegs va identificar la mandíbula de Neandertal dipositada a l’Arxiu Històric de Sitges, la qual està exposada actualment al Museu d’Arqueologia de Catalunya.

La mandíbula provenia de les excavacions que havia fet mossèn Santiago Casanova l’any 1954 i té una antiguitat de 53.000 anys.

Aquesta és una de les quatre restes neandertals que es coneixen a Catalunya. Aquestes són la mandíbula de Banyoles; la dent de la Cova de Mollet, a Girona; la mandíbula de la Cova del Gegant, i la dent trobada en aquest mateix jaciment de Sitges, que ara ha estat identificada, i que estan les dues dipositades en la Col·lecció Villalta, del Museu de Ciències Naturals de Barcelona.

LA COVA DEL GEGANT

La Cova del Gegant està situada en un petit promontori conegut com la punta de les Coves, entre la cova del Musclo i la cova Llarga. Actualment el seu accés s’acostuma a realitzar a través d’un avenc de 14 m de profunditat situat sobre la gale-ria principal de la cova, malgrat que la cavitat disposa de dues boques per les que actualment entra el mar. A partir d’unes fotografies antigues que es troben dipositades a l’Arxiu Històric Municipal de Sitges, es coneix que antigament es podia accedir a la cova a peu pla però aquest accès ha desaparegut a conseqüència dels canvis dels corrents marins que s’han produït al litoral del massís del Garraf.

Ara, la Regidoria de Via Pública de l’Ajuntament de Sitges està duent a terme una actuació per protegir l’únic accés disponible a la Cova del Gegant i millorar així la seguretat de les tasques arqueològiques i preservar els elements de gran importància que es troben a l’interior.

La Cova del Gegant té un recorregut en la gale-ria principal de 22 metres i està formada per dos espais ben diferenciats. Aquesta galeria disposa, a més, de dues galeries laterals on també s’han fet